Coincidències.

Ahir, després de tractar la memòria a classe, em va sorprendre gratament trobar-me aquest programa mentre feia "zapping"... l'entrenvista a Álvaro Pacual Leone tracta sobre la capacitat de la ment d'augmentar certes àrees cerebrals com a resposta de la reducció o inutilització

d'altres. Des del començament de la carrera ens han parlat sobre la plasticitat del cervell i sobre la gran tasca que podem fer els piscòlegs gràcies a aquesta capacitat humana, ja que de no ser així, no tindria cap sentit qualsevol intervenció que nosaltres pogéssim fer. A més, també van tractar el tema de la memòria, van parlar sobre la retenció de números desordenats per exemple, i de com els ximpanzès podien fer-ho millor que nosaltres pel fet de no tenir cap estructura prèvia, cap espectativa de la realitat. Als humans ens resulta complicat memoritzar una sèrie xifres (que ja tenim prèviament col·locades de manera lògica a la ment: 1,2,3,4,5...) segons el seu ordre d'aparició, i en canvi un ximpanzè es mostra superior en aquest aspecte, donat que no té cap estructura prèvia de com hauria d'ordenar els nombres. Per acabar, també em va sobtar el que va explicar dels autistes, els quals poden, moltes vegades, fer coses extraordinàries com contar grans quantitats d'objectes en qüestió de segons, cosa que genera a l'hora un desgast d'energia inassumible pel cervell i es veu incapacitat per a realitzar moltes altres de les activitats que hauria de dur a terme. En definitiva, arribo a la conclusió que la nsotra ment seria capaç de fer també quelcom fascinant, però que no ho fà perquè no és útil, perquè no permet que es perdi l'equilibri i la energia necessària per adaptar-nos a l'entorn.

m'agrada el cinema...

M'agradaria recomenar una sèrie de películ·es relacionades amb molts del temes tractats a classe:

"El diario de Noa", tot i pertànyer al gènere romàntic té a veure amb l'Alzheimer. Amb això he desvetllat el final de la història però segurament molts de vosaltres ja l'haureu vist...

"The eye", reflecteix molt bé el procés d'adaptació d'algú que mai ha vist el que l'envolta i que per tant havia de interactuar amb l'exterior amb els altres sentits abans de recuperar la vista, la resta d'aspectes són bastant fantàstics, donat que es tracta d'una pel·lícula de terror en la qual la protagonista rep una part dels ulls d'una noia que podia veure els morts abans fins i tot de que moríssin...

"Trainspotting", "Báilame el agua" i "Réquiem por un sueño" tracten l'adicció a les drogues i tot el que això comporta.

"Joana D'Arc", la verssió de 1999 m'agrada especialment perquè dóna un caire més realista als deliris de Joana, la que possiblement més que "santa" fou esquizofrènica i més que "enviada de déu" fou una sanguinària molt patriota, ambdues bones virtuts si del que es tractava era de matar Anglesos.

"Una mente maravillosa" també tracta sobre aquesta malaltia i el seu protagonista, un gran matemàtic, també va existir.

"El exorcismo de Emily Rose" és un film que tracta varies patologies a l'hora com l'epilepsia, l'esquizofrènia... i també es basa en fets reals; tot i que el que volen que creguem veient el film és que el que li passava era que estava posseïda... em va agradar tornar a veure-la perquè s'observa el paper del neuròleg, del psicobiòleg, del psicòleg... i abans de començar la carrera no em fixava en aquestes coses...

"Mercury rising" tracta sobre un nen autista i el que volia destacar de la historia és la capacitat que alguns d'aquests malalts tenen per fer coses extraordinàries tot i trobar-se inmersos en si mateixos i trobo que deixant de banda que es tracta d'una pel·lícula d'acció, mostra aquest aspecte tan interessant d'aquesta patologia.

Campamento Jesús

En relació a la conferència sobre Darwin que hem estat treballant aquests dies he pensat que us semblaria interessant aquest documental... no sé a vosaltres, però a mi em sembla increíble que encara avui hi hagi gent tan fanàtica capaç de manipular i utilitzar als nens per tal de sortir-se amb la seva. Recordo que el professor de la xerrada va comentar que encara existien sectors de la societat que es negaven a creure les teories darwinianes i que per tant preferien ensenyar el creacionisme als seus fills... doncs bé, aquí teniu l'exemple més clar i dur d'aquesta oposició tan radical d'un nombrós col·lectiu extremadament religiós dels EUA.

Las habitaciones de la muerte

Avui, com segurment molts altres, he sortit de classe amb un nus a la gola... la sensació m'ha recordat all que vaig sentir en veure aquest documental que aquí us penjo... El vaig veure fa temps, i mai he volgut tornar a fer-ho, és molt dur. Realment, no sé si serveix d'alguna cosa conèixer la realitat que ens envolta quan no podem o no sabem com canviarla, però tampoc podem tencar els ulls en front d'un món tan cruel...

"Sólo los locos que sueñan con cambiar el mundo se acercan a conseguirlo"

pinzellades d'humor...

Hola a tots/es!He trobat aquestes preguntes i he pensat que potser a vosaltres també us farien gràcia... us desitjo un molt bon cap de setmana, fins dimarts!

1. ¿Estudias psicología? ¡Hala, tendré cuidado, no me vayas a leer la mente!
Claro, eso es justo lo que hacemos. Sólo con mirar a los ojos a alguien, ya sabemos cómo fue su infancia, el problema que tiene su vecina la del quinto y lo que tiene pensado hacer para comer mañana.
El personaje ese de la serie “Heroes” que lee el pensamiento, aunque dice que es policía en realidad es psicólogo.

2. Ah, psicología, tiene pinta de ser interesante, pero yo no creo en esas cosas.
Mecachis, un seguidor menos que podemos reclutar para nuestra secta.

3. Ey, mejor no te cuento nada no me vayas a “psicoanalizar”
Los que psicoanalizan son los psicoanalistas, una vertiente de la psicología cuyo autor destacado es Freud.

4. Ayer tuve un sueño rarísimo, ¿me dices lo que significa?
Pues que mientras duermes tu cerebro sigue trabajando, especialmente almacenando la información adquirida durante el día. Sí, ya sé que esta explicacion decepciona a la gente, que está esperando oir que si sueña que come chorizo es señal de que va obtener una gran suma de dinero.

5. Ah, si eres psicólogo tendrás que comprarte un diván de esos,no?
¿Quién no ha visto alguna vez la representación de un paciente tumbado en un diván contando sus penas y el psicólogo detrás echando una siestecita? Un buen psicologo tendrá un asiento más cómodo para él que para sus clientes, y nunca al revés.

6. Ummm, los psicólogos son los que hacen test y esas cosas, ¿no? A mi me encanta hacerlos, el otro día me hice uno y me dijo que mi coeficiente intelectual es de 90, ¿soy normal?
El que no se imagine al psicólogo con su diván, se lo imagina haciendo tests para la SuperPop, nunca falla. Los test son una herramienta más de todas las que un psicólogo puede usar, en la práctica clínica solamente sirven para resumir información.

Y por favor, NO es coeficiente, sino COCIENTE intelectual.

7. Parece mentira que estés estudiando psicología (frase preferida por los padres, hermanos, pareja, cada vez que tenemos alguna discusión)
¿De verdad piensa que al estudiante de psicología se le dota de unos conocimientos tales que alcanza su paz interior, comprende la verdad del universo y por tanto está por encima de las vanales discusiones del resto de la gente?

per començar...

M'agradaria donar-vos la benvinguda al meu blog, on intentaré deixar constància de tots aquells pensaments i informacions del meu voltant que em semblin rellevants o que hagin cridat la meva atenció d'una manera especial durant el curs... crec que no tan sols servirà per fer un seguiment i evaluar la nostre formació en la matèria i com a psicòlegs sinó que també pot ser molt interessant el fet de compartir-ho amb vosaltres, ja que sou totalment lliures per llegir, comentar o simplement ignorar les meves reflexions... i jo les vostres.