Ahir, després de tractar la memòria a classe, em va sorprendre gratament trobar-me aquest programa mentre feia "zapping"... l'entrenvista a Álvaro Pacual Leone tracta sobre la capacitat de la ment d'augmentar certes àrees cerebrals com a resposta de la reducció o inutilització
d'altres. Des del començament de la carrera ens han parlat sobre la plasticitat del cervell i sobre la gran tasca que podem fer els piscòlegs gràcies a aquesta capacitat humana, ja que de no ser així, no tindria cap sentit qualsevol intervenció que nosaltres pogéssim fer. A més, també van tractar el tema de la memòria, van parlar sobre la retenció de números desordenats per exemple, i de com els ximpanzès podien fer-ho millor que nosaltres pel fet de no tenir cap estructura prèvia, cap espectativa de la realitat. Als humans ens resulta complicat memoritzar una sèrie xifres (que ja tenim prèviament col·locades de manera lògica a la ment: 1,2,3,4,5...) segons el seu ordre d'aparició, i en canvi un ximpanzè es mostra superior en aquest aspecte, donat que no té cap estructura prèvia de com hauria d'ordenar els nombres. Per acabar, també em va sobtar el que va explicar dels autistes, els quals poden, moltes vegades, fer coses extraordinàries com contar grans quantitats d'objectes en qüestió de segons, cosa que genera a l'hora un desgast d'energia inassumible pel cervell i es veu incapacitat per a realitzar moltes altres de les activitats que hauria de dur a terme. En definitiva, arribo a la conclusió que la nsotra ment seria capaç de fer també quelcom fascinant, però que no ho fà perquè no és útil, perquè no permet que es perdi l'equilibri i la energia necessària per adaptar-nos a l'entorn.