Coincidències.

Ahir, després de tractar la memòria a classe, em va sorprendre gratament trobar-me aquest programa mentre feia "zapping"... l'entrenvista a Álvaro Pacual Leone tracta sobre la capacitat de la ment d'augmentar certes àrees cerebrals com a resposta de la reducció o inutilització

d'altres. Des del començament de la carrera ens han parlat sobre la plasticitat del cervell i sobre la gran tasca que podem fer els piscòlegs gràcies a aquesta capacitat humana, ja que de no ser així, no tindria cap sentit qualsevol intervenció que nosaltres pogéssim fer. A més, també van tractar el tema de la memòria, van parlar sobre la retenció de números desordenats per exemple, i de com els ximpanzès podien fer-ho millor que nosaltres pel fet de no tenir cap estructura prèvia, cap espectativa de la realitat. Als humans ens resulta complicat memoritzar una sèrie xifres (que ja tenim prèviament col·locades de manera lògica a la ment: 1,2,3,4,5...) segons el seu ordre d'aparició, i en canvi un ximpanzè es mostra superior en aquest aspecte, donat que no té cap estructura prèvia de com hauria d'ordenar els nombres. Per acabar, també em va sobtar el que va explicar dels autistes, els quals poden, moltes vegades, fer coses extraordinàries com contar grans quantitats d'objectes en qüestió de segons, cosa que genera a l'hora un desgast d'energia inassumible pel cervell i es veu incapacitat per a realitzar moltes altres de les activitats que hauria de dur a terme. En definitiva, arribo a la conclusió que la nsotra ment seria capaç de fer també quelcom fascinant, però que no ho fà perquè no és útil, perquè no permet que es perdi l'equilibri i la energia necessària per adaptar-nos a l'entorn.

m'agrada el cinema...

M'agradaria recomenar una sèrie de películ·es relacionades amb molts del temes tractats a classe:

"El diario de Noa", tot i pertànyer al gènere romàntic té a veure amb l'Alzheimer. Amb això he desvetllat el final de la història però segurament molts de vosaltres ja l'haureu vist...

"The eye", reflecteix molt bé el procés d'adaptació d'algú que mai ha vist el que l'envolta i que per tant havia de interactuar amb l'exterior amb els altres sentits abans de recuperar la vista, la resta d'aspectes són bastant fantàstics, donat que es tracta d'una pel·lícula de terror en la qual la protagonista rep una part dels ulls d'una noia que podia veure els morts abans fins i tot de que moríssin...

"Trainspotting", "Báilame el agua" i "Réquiem por un sueño" tracten l'adicció a les drogues i tot el que això comporta.

"Joana D'Arc", la verssió de 1999 m'agrada especialment perquè dóna un caire més realista als deliris de Joana, la que possiblement més que "santa" fou esquizofrènica i més que "enviada de déu" fou una sanguinària molt patriota, ambdues bones virtuts si del que es tractava era de matar Anglesos.

"Una mente maravillosa" també tracta sobre aquesta malaltia i el seu protagonista, un gran matemàtic, també va existir.

"El exorcismo de Emily Rose" és un film que tracta varies patologies a l'hora com l'epilepsia, l'esquizofrènia... i també es basa en fets reals; tot i que el que volen que creguem veient el film és que el que li passava era que estava posseïda... em va agradar tornar a veure-la perquè s'observa el paper del neuròleg, del psicobiòleg, del psicòleg... i abans de començar la carrera no em fixava en aquestes coses...

"Mercury rising" tracta sobre un nen autista i el que volia destacar de la historia és la capacitat que alguns d'aquests malalts tenen per fer coses extraordinàries tot i trobar-se inmersos en si mateixos i trobo que deixant de banda que es tracta d'una pel·lícula d'acció, mostra aquest aspecte tan interessant d'aquesta patologia.